***Nota al final i el capítol conté contingut adult (ho sento per la redundància)***
Vaig tornar a l'hotel, em vaig dutxar i em vaig estirar al llit. Estava molt cansat i als pocs segons em vaig adormir.
Em va despertar el soroll del mòbil i vaig respondre sense mirar qui era.
--Sí?
I: Owen?
--Ivet? Com estàs? Més tranquil·la?--vaig preguntar amb veu ronca. Vaig posar l'altaveu i vaig veure que tenia molts missatges de l'Allek dient si podia venir.
I: No.--va dir sanglotant i li vaig respondre a l'Allek que sí.
--Per què no? Has parlat amb en Marc?
I: No puc, no puc.
--Ivet respira, t'has de calmar una mica.--vaig dir, la notava molt alterada. Quan vaig aconseguir que es calmés després de mitja hora va sonar la porta de la meva habitació i vaig anar a obrir amb el mòbil a la orella.--En Marc et pot ajudar.
I: Em fa por, i si em deixa? I si...
--Ivet, va. Portes sis anys amb ell, és la persona que més et coneix, necessites explicar el que et passa, parla amb ell, va.--vaig demanar, vaig obrir la porta i vaig sospirar al veure la carona trista de l'Allek.
I: Tot anirá bé?
--T'ho prometo, tot anirà bé.--vaig assegurar, l'Allek va entar i vaig tancar la porta.--Ara t'he de penjar, parla amb ell.
I: D'acord, et podré seguir trucant?--va preguntar.
--Sí, ja t'he dit que sí. Va, cuida't.--vaig dir, vaig penjar i vaig centrar la meva atenció en l'Allek. El vaig mirar, em va mirar i va sospirar.
--És molt dur.
--Ho sé.--vaig xiuxiuejar.--Què vols fer?
--No ho sé.--va murmurar abraçant-se al meu cos.
--Posem una peli?
--T'he portat sopar, imaginava que no havies menjat.--va dir i vaig somriure.
--Moltes gràcies.
Vaig sopar i ens vam estirar al llit. Vaig posar la televisió que posaven una pel·lícula i mentre la vèiem acaronava l'esquena de l'Allek.
--Què has parlat amb mon pare avui? M'ha dit que te l'has guanyat.--va preguntar a mitja peli i vaig somriure.
--Res, m'ha dit que a ell el que li importa és la teva felicitat, que no sabia si tornar o no i li he dit que jo faria un voluntariat. Res important.
--Allò del voluntariat ho ha tret de tu?--va preguntar i vaig assentir.
--Què faràs al final?
--Tornar.--va murmurar.--Acabaré de passar la setmana aquí i ja tornaré.--va dir i vam mirar la televisió.
La pel·lícula no sabia molt bé de què anava però va arribar una escena en què els dos protagonistes, una noia i un noi es van començar a besar. Tot anava bé fins que van caure al llit, la roba va començar a desaparèixer i tenien sexe.
Em vaig empalmar moltíssim al veure aquella escena perquè feia molt temps que no follava, tenia a l'Allek sobre meu, a més de la pròpia escena. Pensava que l'Allek ho ingoraria però sorprenentment va posar la mà per sobre del meu bòxer i me la va acaronar, fent-me gemegar. L'escena de la pel·lícula seguia igual, la parella hetero follant, l'Allek es va girar sobre meu i va llaçar els nostres llavis mentre seguia fent-me carícies per sobre la roba.
--Allek...--vaig gemegar quan va posar la mà dins dels bòxers i em va començar a masturbar.
--Sh, deixa'm demostrar-te quant t'he trobat a faltar.--va murmurar amb veu ronca a la meva orella i em va començar a besar el coll.
Vaig tornar a gemegar i vaig agafar-me a la seva esquena i la vaig esgarrapar una mica. Va baixar pel meu coll, va fer un camí de petons fins a arribar al bòxer on estava la seva mà. Me'l va treure i va començar a fer petons al meu entrecuix. Va llepar primer els testicles i després va atacar el meu penis. Vaig obrir les cames perquè no li fos tan incòmode i vaig posar les mans al seu cabell. El va llepar fins la punta i se'l va introduir sencer a la boca, fent-me notar la gola i fent-me gemegar. No podia estar més excitat.
--Allek.--vaig gemegar quan va començar a pujar i baixar amb l'ajuda de la seva mà i vaig tibar del seu cabell de l'excitació.
Ho feia tan bé i em posava tant que el vaig fer parar al cap de poc perquè m'anava a córrer. Va pujar, ens vam tornar a besar i vaig posar-me sobre el seu cos. Li vaig treure el bòxer i vaig veure que tenia una erecció enorme. Vaig besar el seu coll i vaig començar a masturbar-lo, com ell m'havia fet a mi.
--Owen, fem-ho.--va gemegar i no podia estar-hi més d'acord.--Tens...?
--Sí.--vaig grunyir.
Em vaig separar d'ell i vaig anar a la maleta a buscar condons i lubricant. Vaig tornar sobre seu i ens vam tornar a besar frenèticament. Vaig fregar el meu sexe contra el seu i vam gemegar a la vegada.
--Em deixes fer-t'ho aquesta vegada?--va murmurar i vaig assentir.
Les vegades que ho havíem fet sempre era ell el que rebia. A mi em feia bastant de respecte perquè feia bastant que no ho feia però estava tant calent que m'era igual. Es va posar sobre meu i va tornar a masturbar-me. Va agafar el lubricant, es va untar les mans i mentre em masturbava jugava amb el forat. Posava un dit, el treia, el posava, després dos. Quan va veure que estava suficientment dilatat es va posar el condó i em va fer posar-me a la punta. Es va untar de lubricant i el va posar a la meva entrada.
Va entrar a poc a poc i em va mirar. Molestava, no diré que no, i li costava entrar però sabia que el millor estava per venir. Sense moure's em va tornar a masturbar i vaig gemegar, quan va notar que em relaxava va sortir i va tornar a entrar a poc a poc.
--Allek.--vaig gemegar movent-me perquè em follés, va tornar a sortir, va entrar fins al fons i va deixar anar un gemec que em va encendre.
Va començar amb el moviment dins meu i el vaig ajudar a masturbar-me. El plaer que sentia no ho podia descriure però els seus gemecs, la meva mà i el seu sexe m'estaven fent tornar boig.
--Allek, em corro.--vaig gemegar anant encara més ràpid i ell encara va accelerar més.
--Aguanta.--va gemegar fent les embestides molt més profundes. Vaig arribar a l'orgasme i ell va seguir bombardejant-me.--Owen, em corro.--va gemegar el vaig mirar i va llaçar les nostres mans. Em va mirar als ulls i de sobte els va tancar, deixant anar un gemec molt fort. Es va parar de moure i el vaig fer estirar-se sobre meu sense deixar-nos anar de les mans.--T'estimo.--va xiuxiuejar sense desenganxar les nostres mirades.
--T'estimo.--vaig repetir apropant els nostres llavis i ens vam fondre en un dolç petó.
Després vam anar a la dutxa els dos, ens vam dutxar, vam tornar a follar a la ducha, ens vam tornar a dutxar i ens vam estirar al llit. Ens tapava la manta i ell estava recolzat al meu pit. Teníem una mà llaçada i amb l'altre li feia mimos per tota la cara i torç.
--T'he trobat molt a faltar.--va xiuxiuejar.
--Jo també, amor.--vaig murmurar acaronant-li aquesta vegada el cabell i va tancar els ulls per l'agradable contacte.--Per què no descanses? Ha sigut un dia molt intens.
--Demà quan has d'anar a recollir el premi?
--Al matí, tinc l'alarma posada.--vaig explicar.--Però et pots quedar dormint aquí si vols, l'únic que no sé quant tardaré.
--És igual, aniré a casa.--va dir i va badallar.--Owen.
--Digues.
--Estic molt orgullós de tu i de tot el que has aconseguit.--va dir mirant-me als ulls però mig adormit.--Moltíssim, amor, em sents? Mol-tís-sim.
--Gràcies.--vaig dir amb un somriure sincer i vaig besar el seu front.--Bona nit, bonic.
--Bona nit, t'estimo.--va murmurar i va tancar els ulls.
Vaig somriure en veure aquella imatge, no podia estar més enamorat. Vaig agafar el mòbil de la tauleta, li vaig fer una foto i em vaig posar l'alarma. Vaig veure que l'Emma m'havia escrit i vaig entrar al seu xat.
Emma
Estic preocupada, no sé res de l'Allek des que vas marxar, va tot bé? Us heu vist? Ha passat alguna cosa?
Owen
Hola bonica, sí que l'he vist, i no, no està tot bé. Tornem a estar junts però la mare de l'Allek va morir fa dos dies, pensava que t'ho hauria dit, igualment no li diguis res si us plau, demà el convenço perquè et truqui i t'ho expliqui. Està bastant destrossat i li costa acceptar la realitat, dona-li temps. Tot bé per allà?
Li vaig enviar i vaig adjuntar la foto de l'Allek dormint.
Emma
M'alegra que almenys hagueu tornat. Aquí tot bé, gràcies per la informació, em quedo tranquil·la sabent que almenys ell està bé.
Em sap greu que hagis d'insistir-li.
Owen
Des del primer dia em va dir que t'ho volia dir però va tant despistat que no sap ni on té el cap, demà li recordo. Bona nit i folleu molt.
Emma
Gràcies. Veig que vosaltres us heu adelantat.
Vaig deixar el mòbil a la tauleta i em vaig adormir.
Va sonar l'alarma l'endemà i vaig grunyir. No volia aixecar-me. Vaig obrir els ulls i vaig mirar a l'Allek que dormia abraçat a mi.
--Allek, deixa'm aixecar-me.--vaig demanar, es va apartar i vaig anar a la dutxa. Vaig sortir i vaig anar a la maleta per agafar roba. L'Allek s'havia despertat i em mirava mig adormit.--Bon dia.
--Bon dia.--va murmurar.--Quan estaràs lliure?
--No ho sé, quan acabi tot t'escric.--vaig dir posant-me una camisa blanca de màniga llarga i uns pantalons de tratge negres. Mai em vestia així per anar a treballar però era un premi important.
--Vas molt sexi.--va dir aixecant-se del llit, es va posar la roba interior i es va apropar a mi. Vaig rodejar la seva cintura amb una mà i amb l'altre vaig acaronar la seva galta.
--Has dormit bé?--vaig preguntar i va assentir.--Com estàs?
--No puc dir que bé però tenia molt clar des de feia bastant que moriria.--va xiuxiuejar i vaig besar el seu front.
--Qualsevol cosa que necessitis em tens aquí.
--Quan surtis què et sembla si anem a donar una volta? Et puc venir a buscar si vols.
--Em sembla bé, però ja anem parlant perquè no tinc ni idea de res.--vaig dir i va assentir.
--Et queden molt bé la camisa i els pantalons. Se't trasparenten els tatuatges.--va murmurar i vaig somriure.
--Gràcies. Si et vols quedar, dutxar-te i tot endavant.--vaig oferir mentre em sonava el mòbil i era el meu cap.
--A una dutxa no diré que no.--va dir i vaig respondre a la trucada.
J: Has sortit ja?
--Joan, queden dues hores.
J: Ho sé, ho sé, era perquè no t'adormissis.
--Què passa?
J: Necessito que tornis quant abans, hi ha hagut un embolic al laboratori i et necessito perquè m'ajudis en unes pràctiques de laboratori que faig al màster. Quan tens el vol?
--Demà.
J: Creus que pots adelantar-lo a avui?--va preguntar i vaig mirar a l'Allek. Estava a centímetres i per tant estava escoltant la conversa. Ell va fer amb el cap que no passava res però la meva feina no era la meva prioritat.
--Et seré sincer, no.--vaig dir i l'Allek em va mirar amb els ulls oberts.
J: Per què?
--La mare de la meva parella va morir fa uns dies, no el vull deixar sol. Té a son pare i a sa germana però està fet merda, Joan, i si pot ser possible no vull prioritzar la feina; no més. Si vols t'ajudo amb feina de despatx a distància, el que pugui fer des d'aquí ho faré però no em demanis que torni abans.--vaig explicar i l'Allek es va apartar de mi.
--No et juguis la feina per mi, no, Owen. No vull que... Que no, Owen, no t'ho penso permetre, jo... Estic bé.--va mentir amb la veu trencada i vaig aprofitar que en Joan no deia res per abraçar a l'Allek. Ell es va aferrar a mi i se li van escapar més llàgrimes.--No vull que et facin fora per culpa meva, no.
--Allek, calma, si us plau.--vaig demanar i em vaig concentrar en el meu cap.
J: Entenc la situació i em serveix. Necessito ajuda en el laboratori i en la correcció, de moment en el laboratori no em pots ajudar pero corregint sí, moltes gràcies, Owen i envia-li molts ànims a l'Allek de part meva si us plau.
--T'ho agraeix molt, m'ho enviaràs per correu?--vaig preguntar i després de la seva afirmació i un comiat vaig penjar. Vaig abraçar amb els dos braços a l'Allek que seguia plorant.--No em faran fora, Allek, simplement m'enviaran la feina al correu, estigues tranquil.
--Ha sigut molt bonic el que has fet.--va murmurar entre sanglots.
--No és res, i calma't, si us plau.--vaig demanar a la seva orella. Vaig besar el seu cabell repetides vegades i es va començar a calmar.
--Ho sento...
--No demanis disculpes, vols esmorzar? Doncs vesteix-te i anem.
*****
Hola! Sabeu que soc de poques notes però em sembla necessari fer-ne una donades les circumstàncies en les quals ens trobem tots.
Primer de tot, desitjo i espero que totes i tots estigueu bé, incloent-hi familiars, amics, companys i coneguts. Si no és així, us envio molts ànims, no us preocupeu que per molt llarg que sigui el tunel, al final sempre hi haurà llum.
La raó principal de la nota és la següent: GRÀCIES. Gràcies, i sí, t'ho dic a tu, a la persona que està llegint això a través d'una pantalla. Gràcies per seguir llegint la història per molt que tardi en publicar (en sóc conscient que tardo molt i demano mil disculpes i les seguiré demanant), pels comentaris, bàsicament, per seguir aquí.
Tinc la sensació que no ho agraeixo prou, soc una persona que li costa molt expressar els seus sentiments, però encara que no ho digui no obsta perquè no ho senti. A més, ara mateix ens trobem en una situació complexe i també va bé de tant en tant escoltar (en el vostre cas llegir) elogis.
També volia dir aprofitant aquesta plataforma (i això ja és més una reflexió) que ens plantegem seriosament el que som i el que volem ser com a societat. Un virus d'entre 50 i 200nm (nanòmetres; 0,000000001 nanòmetres és 1 metre) ens ha demostrat que l'espècie humana forma part d'un gran sistema biològic que en conjunt forma la Terra però que no n'és el centre, que l'ésser humà no és "intocable" com molta gent es pensava. Ens estem recuperant, però les coses no poden seguir així. No pot ser que ens estiguem carregant la Terra; gràcies a ella nosaltres estem on estem i això moltíssimes vegades se'ns oblida.
No vull que interpreteu les meves paraules com si us estigués intentant "inculcar" una ideologia, o que penseu igual que jo, simplement és una reflexió que comparteixo, ja que si les coses no canvien després del coronavirus, la situació es tornarà a repetir, i qui sap si el següent virus o la següent amenaça biològica cap a l'ésser humà no acaba amb la que és la nostra espècie.
Moltes gràcies per tot, com diu una professora meva us envio una abraçada virtual, que aquestes no contagien.
L月