veig el fons del lavabo
net
blanc
la vista s'enterbol·leix
allibera la primera llàgrima
i així que cau impacta amb l'aigua
encara neta
dos dits fan un recorregut ja massa familiar
un gust amarg m'omple la boca
enfoco la vista
un somriure trencat
veig com tot el dolor és arrossegat per l'aigua
el dinar
els dits bruts
les dents cada vegada més dèbils
em mullo la cara i em miro el mirall
uns ulls buits
no soc jo
no puc ser joc
somric
si sortís ara ningú sabria què ha passat
no ho van saber ahir
ni el dia anterior
ni aquell dia de nadal on tot es va trencar
YOU ARE READING
relats d'una adolescent
PoetryAixò pretén ser un recull del meu món interior. Fragments d'una adolescent que lluita amb ansietat, depressió i un trastorn alimentari. És la meva manera d'afrontar la realitat i transformar les meves inseguretats en una exptessió artística. En aque...
