tinc mil i una coses a fer
però no puc
només és una excusa
o potser ja no
ploro
em falta aire
sento el cor que repica
bum bum bum
tota jo tremolo
estic exagerant
o no, ja no ho sé
noto tots els punts on el jersei em toca la pell
la pica que goteja
el meu cor segueix guanyant
torno a mirar els apunts de Plató
les lletres dixen de tenir senit
aïllades unes de les altres
i no puc
no puc
no
puc
l'aire m'entre de cop al pulmons
com un ganivet
fa mal
però és millor que ofegar-se
la roba ja no molesta tant
bum bum
com les goteres
ja no hi ha perill
respiro
______________________________
la veritat és q estic bastant contenta d'aquest poema, crec que realment reflecteix molt bé el que se sent quan tens un atac d'ansietat. no està fet expressament, però quan l'he acabat m'he adonat q també és interessant llegit de baix cap a dalt, per si voleu provar-ho.
YOU ARE READING
relats d'una adolescent
PoetryAixò pretén ser un recull del meu món interior. Fragments d'una adolescent que lluita amb ansietat, depressió i un trastorn alimentari. És la meva manera d'afrontar la realitat i transformar les meves inseguretats en una exptessió artística. En aque...
