Amor Catalá a Australia?

EL PRIMER DIA

Per fi es el dia, hem vaig despertar la primera, i els vaig preparar el esmorzar a les dormilones, i al cap duna horeta les vaig despertar a crits:

-desperteu, putes dormilegues!!!- vaig dir com si sacaves el mon, es van despertar de seguida.

-que passa Mia ni que arribéssim tard encara son les 7- va dir la Marina apunt de tirar-me el despertador al cap, i es va aixecar juntament amb les demes

-es que no he pogut dormir gaire avui i vos he preparat el esmorzar, fins i tot he anat a la cafeteria de l'altre dia a demanar xocolata calenta i coca- al sentir això es van emocionar i van córrer cap a la taula del menjador, encara no em creia que era tan gran- per cert he vist al cambrer de l'altre dia- totes es van quedar parades mirant-me

- i que ta dit tia- va saltar ràpidament la Claudia

-res la veritat sol ma fet una cara rara i ma donat lo que havia demanat- es van quedar amb un pam de nas- correu que farem tard.

Vam acabar de esmorzar com si fos l'últim dia de les nostres vides, i ens vam posar els nous conjunts, semblàvem súper models.

Correu- va dir la sara- ens farem una foto al mirall- totes vam posar per a la foto sortíem molt be.

Vam arribar a la universitat, era espectacular. Cada una teníem una assignatura diferent perquè fem diferentes carreres excepte la Claudia i la Sara que anaven juntes al social jo anava al científic, però totes tenim les mateixes pauses. A la entrada de la uni vam veure un grupet de nois, eren 4 i miraven cap aquí, de sobte un noi alt, m'empenyé.

-        Aparta del mig- hem diu, girant-se de cop

-        Que cony fas- li dic molt enfadada perquè ni sabia disculpat- ell continua de llarg sense demanar-me perdo ni res.

-        De que va- dic jo molt emprenyada a les meves amigues- a sigut ell qui ma empès, per cert- dic canviant de tema- aquell que no es el del cafè?

-        Si tia ara ho anava a dir- va dir la Fiona entusiasmada- i mireu qui s'uneix al grupet, si es el teu amiguet jajajajajaja- va dir vacil·lant-me.

-        Correu que fareu tard- va dir la Marina- ens veiem aquí al primer descans.

-        Adeuuuu!!- vam dir totes a l'hora.

El dia em va passar molt curt, però per mala sort hem va tocar l'imbecil a la classe. I també per mala sort hem vaig tingué que creuar amb ell.

-        Hola baixeta- em diu- tu ets la que no s'apartava del camí al matí no? He sentit que et presentaràs com a delegada, sort, perquè tens un contrincant.

-        Encara estic esperant una disculpa, adéu- encara no hem creia que ell es presentaria com a delegat, estava molt enfadada amb el món, i pensar que el tindria que aguantar tot el curs.

La primera parada era el esmorzar, encara estàvem tipes del esmorzar de matí que els hi avia preparat, i sol vam agafar un café al bufet, i ens vam anar a sentar al jardí en un banc que hi havia, ens ho vam explicar tot, i resulta que els de la pandilla (si ja els hi havíem posat un nom "els de la pandilla") feien la mateixa carrera que nosaltres. I per bona o mala sort s'havien fet amics.

El matí va passar ràpid, no vaig prendre cap apunt, començaven be les classes. A la sortida ja m'esperaven totes, però hi havia quatre persones més...