En Thomas era feliç, era un assolellat 23 d'abril a Texas i ell i la seva dona passejaven pels prats verds i florits. Feia 3 mesos que s'havien casat i vivien feliços en una petita casa apartada de la ciutat, amb 2 cavalls i 1 gos. Ells mantenen una conversa profunda plena d'intrigues mentre caminen acompanyats del gos, un border collie de tres mesos d'edat, que ensuma el nèctar de les flors com les abelles.
Thomas: - Ja han passat 3 anys d'allò, aquells moments encara m'escanyen a les nits- li diu en Thomas a ella.
Ella: - Tranquil, amb el pas del temps s'aniran esborrant les memòries que et tenen atrapat mentalment en aquell bosc fosc i dens.
Thomas: - No ho sé, però hi ha moltes nits que no puc dormir i encara tinc malsons que poden amb el remordiment i la consciència dels meus fets. Encara penso en aquella guardiana que em va treure del bosc aquell, perquè tot i pensar-hi durant tres anys no sé si allò que em va passar és veritat o no.
Ella: - D'ençà que et vaig veure aquella nit, enmig d'aquell videojoc de por que tot semblava una noció del temps imaginària, resulta que era real i ja no he tornat a ser la mateixa - li diu ella amb una veu melancòlica. No t'ho he dit mai perquè no trobava el moment perquè sempre estàs arreglant andròmines velles que tens al garatge, però soc la guardiana de les ombres que et va salvar aquell dia.
Ell es queda sense paraules i posa una cara d'alegria i tristesa alhora, ja que se sent traït, però alhora sap que gràcies a ella estaria mort. Ella agafa i li fa un petó i a poc a poc el cos d'en Thomas es va desfent com un caramel de maduixa entre els llavis. L'únic que no queda desintegrat és el seu amor que quedarà marcat per sempre entre aquelles ombres fosques i els prats verds i florits, és a dir, pel camí de la vida.
YOU ARE READING
L'ombra del bosc
AdventureEn Thomas és un home valent i fort tant físicament i mentalment, on es troba en una situació complicada de la qual ha de sortir, a més, està cansat i és de nit
