E L R E E N C U E N T R O

Capítol 12

Narra Marc

-A DINAR!- va cridar la Clara. La Ivet i jo seguíem a la mateixa posició, i els altres s'estaven dutxant a les seves habitacions. Em vaig aixecar, vaig ajudar a la Ivet a aixecar-se, vaig apagar la televisió, i vam anar al menjador. En entrar estaven en Nil i la Nerea parlant, em vaig asseure a la taula, i la Ivet va posar un tamboret sota la taula i es va mig estirar, van arribar la Clara i l'Ignasi i vam començar a dinar.

-Marc, Ivet...- va dir la Nerea.- Ara de veritat, estem en confiança, sou parella?

-No.-vam dir els dos alhora.

-Doncs no ho entenc, us enrotlleu, dormiu junts, desapareixeu una tarda, i a saber què més, i no sou res, on vau anar ahir a la tarda?- vaig mirar a la Ivet, i va afirmar amb el cap.

-A un enterrament.- vaig respondre.

-I com vau acabar dormint junts?- va dir la Clara. Tots ens miraven confosos.

-Vaig tindre un...-va dir la Ivet però vaig interrompre.

-En realitat jo vaig tindre un malson, la Ivet em va sentir cridar, i va vindre a la meva habitació, em va despertar del malson, i li vaig demanar que es quedés.- la Ivet em va mirar confosa.

-Però a mi em va dir la Ivet què...- va dir l'Ignasi, i jo i la Ivet manteníem la mirada tota l'estona.

-Va mentir, em feia vergonya dir-ho, i ella va mentir.- la meva mirada i la de la Ivet seguien connectades, aquells ulls verds, podia mirar-los durant hores i no em cansaria.

-I què sou?- va dir la Clara

-Res, amics i prou.- vaig contestar.

-Nil, estàs bé?- va dir la Ivet, tots ens vam girar a mirar-lo i estava amb les mans a la cara.

-NO!- es va aixecar i va sortir a fora de la casa, la Ivet es va intentar aixecar però no podia.

-Em podeu ajudar si us plau?- entre jo i l'Ignasi la vam aixecar.- Vaig a veure què li passa.- i va sortir també, com va poder a fora.

Narra Ivet

Vaig sortir de la casa, intentant anar el més ràpid possible, però em feia mal.

-NIL! ON ESTÀS?! NO PUC CÓRRER!- vaig dir mentre anava caminant per la bora del llac, fins que vaig veure a algú tirant pedres al llac, era ell.- NIL!- vaig dir apropant-me a ell, vaig arribar al seu costat i el vaig agafar del braç, fent que es girés.- Es pot saber què et passa!?- no va respondre, només mirava a terra.- Nil, si us plau, què et passa?- no va respondre, seguia mirant el terra.- Te'n recordes de la promesa que teníem a l'institut?- vaig dir somrient. Per fi em va mirar als ulls, els seus ulls mostraven tristesa.

-Encara te'n recordes?- va dir xiuxiuejant.

-Com vols que ho oblidi? Que hagi canviat no vol dir que no me'n recordi de res, me'n recordo de tot.

-Pensava que no...

-Va què et passa? Pots explicar-m'ho, ja ho saps...- va baixar la mirada a terra.- Jo no tinc paciència, però si cal que amb tu la tingui la tindré, però, si us plau, diga'm què et passa...

-La Clara no para de dir-me coses de la Sara, n'estic fart! No em deixa en pau! Sempre em molesta, no puc més, no se què coi li passa! Mentre us preguntaven a tu i en Marc no parava de dir-me coses de la Sara! La vull oblidar! Va sortir de la meva vida i no vull que me la recordin! Ella ho diu en conya però n'estic fart, me la recorda tant que torno a somiar amb ella, no la vull recordar...- les llàgrimes li queien dels ulls, el vaig abraçar però amb compte de no fer-me mal, quan va apretar més del compte em va començar a fer mal.

-La ferida...- va afluixar, i ja no em feia mal.- Tranquil, et mereixes més que la Sara, les ruptures són molt dures, ho se, però amb el temps se t'oblidarà, i a la Clara no se què li passa, però tranquil ho deixarà de fer, t'ho prometo...- ell seguia plorant, em sabia greu, a sobre que li posen les banyes li recorden.- Ja està... Tranquil... Si et molesta molt, vine amb mi, d'acord?

-Però si estàs amb en Marc...

-En Marc pot esperar, ho dic de veritat, si no pots més busca'm.

-Gràcies...

-Va, tornem.- ens vam separar i vam tornar. Vam entrar al menjador i seguien tots al mateix lloc, vaig posar-me a la cadira sense que em fes mal la ferida.

-Nil, puc parlar amb tu?- va dir la Clara, ell va dir que sí, i van sortir del menjador.

Narra Nil

Vam sortir del menjador i vam anar a la sala d'estar, ella es va asseure a un sofà i jo al de davant.

-Què vols?

-Ho sento.- Què acaba de dir? Que ho sent? No pot ser, la vaig mirar incrèdul.- Ho sento, m'he passat amb lo de la Sara... Em vull portar bé amb tu d'acord? Ho oblidem?- mare meva, estic al·lucinant.

-D'acord...-es va abraonar sobre meu, es va asseure sobre les meves cames, em va rodejar amb les seves cames i em va abraçar, es va separar una mica però es va embovar amb els meus ulls i jo amb els seus, no se què m'estava passant però no podia parar de mirar els seus ulls i els seus llavis, carnosos, ella em mirava als ulls i als llavis també, i per pur impuls, vaig ajuntar els nostres llavis, al principi era un petó tímid però després la timidesa va desaparèixer i em vaig obrir pas a la seva boca, els seus llavis eren dolços, no podia desenganxar-me d'ells. Les seves mans estaven a la meva nuca, tibant-me del cabell i les meves mans estaven a la seva cintura i van baixar fins a la seva cuixa. Per falta d'oxigen ens vam separar però ella va tornar a ajuntar els nostres llavis, seguien dolços però inflats, un altre cop per falta d'oxigen ens vam separar i ens vam quedar mirant-nos.- Millor que tornem...

-Sí...-haver Nil, recapacita, que cony acaba de passar? L'has besat, i ella a tu idiota. Per què m'he quedat embovat amb els seus ulls i els seus llavis? Com es que m'han vingut ganes de no separar els nostres llavis, s'hi sentia tan bé els seus llavis contra els meus... Vam tornar a entrar al menjador i vam seguir dinant. Quan tothom va acabar de dinar vam pujar a les habitacions per dormir.

Narra Ivet

Tothom va pujar a les seves habitacions per dormir, però jo vaig fer quedar-se a en Marc, m'havia de curar la ferida i no penso fer-ho jo soleta.

-Què vols? Acabar allò d'abans...- va dir en to seductor.

-No idiota, em pots curar la ferida si us plau? No vull que s'infecti...

-D'acord... Estira't al sofà, ara vinc.- Vaig anar al menjador, em vaig estirar al sofà i em vaig treure la samarreta, va arribar amb la farmaciola, em va treure les gases que tapaven la ferida i s'ho va quedar mirant.- Està molt millor, en dos dies segurament ja farà crosta.- em va passar el desinfectant per la ferida, seguia fent mal però vaig aguantar.- Jo de tu m'ho deixaria que ventili.- va recollir la farmaciola, se la va endur, va tornar i es va asseure al sofà, obrint-se de cames, i fent que jo posés el meu cap al seu pit, em va començar a acariciar el cabell i amb el soroll dels batecs del seu cor, m'estava adormint.

-Gràcies...- vaig dir i em vaig adormir totalment. Em vaig despertar entre les cames de'n Marc i sense samarreta, ell estava adormit, només havia dormit una hora. Em vaig aixecar, vaig tapar-me la ferida, em vaig posar la samarreta, i vaig tornar al sofà, ell seguia dormint i jo em vaig posar a la mateixa posició d'abans. Vaig escoltar un badall que venia de darrere, vaig mirar a en Marc i s'havia despertat.

-Bona tarda.- va dir enmig d'un badall, i em vaig posar a riure.- I els altres?

-Suposo que dormint, només ha passat una hora.

-Només una hora? Mare meva... I demà d'excursió quina mandra...

-Ja... Però almenys sortirem de casa...

-Sí...- va dir apropant-se a mi.

-Gràcies de veritat...- la meva boca de la seva estava a mil·límetres.

-Shht.- i va ajuntar els nostres llavis, com aquest matí. Ens vam separar per falta d'aire i em vaig recol·locar entre les seves cames mentre ell posava la seva mà a la meva cintura i amb l'altre m'acariciava el cabell.

-A què ha vingut el petó?

-Em venia de gust.- i quan estava a punt d'adormir-me algú va aparèixer a la porta.

-Ivet... Pots vindre un moment?- va dir en Nil.

-Sí, clar...- em vaig aixecar, vaig anar a la porta, i en Nil em va portar a la seva habitació.- Què passa?

-La Clara m'ha demanat perdó...

-Que bé no?

-M'ha abraçat, enrotllant les cames a la meva cintura, i asseient-se a sobre meu, ens hem separat però m'he quedat embovat amb els seus ulls i els seus llavis, ella amb els meus llavis, i.... L'he besat, i ella a mi...

-QUÈ!? Ho haureu parlat no?

-No...

-Has de parlar amb ella.

-I què li dic? Que m'ha agradat? Que no deixo de pensar en els seus llavis sobre els meus!?- va dir cridant.

-Eh, eh, relaxat sí? Només intento ajudar! Així que no em cridis!- vaig dir cridant.

-Tu també m'estàs cridant!

-El pobre s'ofèn o què!?

-Calla puta!- vaig donar-li un cop de puny al nas, va caure a terra, me'n vaig anar d'un cop de porta i vaig anar a la meva habitació, allà vaig començar a colpejar tot el que em trobava, fins que em vaig fer mal a la mà, vaig xocar contra la porta, i vaig caure a terra, segons després les llàgrimes sortien dels meus ulls, i vaig deixar anar un crit de ràbia.

****

Nota Autora:

Ho sento pel retard, no em mateeu, però a partir d'ara penjaré més sobint perquè ja he tornat de vacances.

Mersiiis, i petons a tots i totes!