Carretera direcció Alemania
21 de Novembre de 2032
12:30 p.mEl viatge es presumia llarg i avançava amb un silenci pràcticament irrompible, a no ser per alguna tos, d'algun dels dos ocupants del vehicle.
Cap gosava dirigir paraula a l'altre, i no perquè es caiguessin malament!, ni molt menys. Simplement, no eren bons conversadors; tots dos pensaven, que era millor estar callats, que deixar anar alguna insolència que pogués ofendre al company.
Ni tan sols es permetien posar la ràdio del cotxe, per no discutir sobre gustos musicals, que per diferència generacional, podria o no, ser molt diferent.
Al cap d'un bon tram de viatge sense incidents, el comissari González, va mirar de erra ull a Salvatore i li va preguntar.
- Estàs preocupat pel teu company, el senyor Byte?, no et preocupis, estarà bé ... - Salvatore, va mirar al Comissari amb rostre despreocupat, però la seva contestació, va deixar a aquest, molt confós.
- No pas, sé que estarà bé, és aquesta missió la que em preocupa, és rar que no haguem tingut cap incident, tenint en compte que tractem amb bandes organitzades .... No, no li sembla estrany que no s'hagin assabentat encara, i per tant, no hagin actuat? - El comissari va entendre per un moment aquesta preocupació, però va reaccionar recordant no haver deixat res per lligar i va contestar.
- ,És normal que no hagin interceptat l'operació; tenim empresonats als seus intermediaris i evitem parlar per walkies per no ser descoberts. Tot està sota control, no et preocupis - Salvatore es va dedicar a assentir amb el cap i va tornar el silenci al viatge ....Mentre a Can Ruti ...
David pujava a l'habitació on es trobava l'inspector Johnny Byte. Aquest es trobava vestint-se a corre-cuita; David al veure-ho d'aquesta guisa li va dir amb posat de retret - però ... on es creu vostè que va? 'Aquesta vostè convalescent i se li poden sortir els punts! - L'inspector va mirar a l'agent de dalt a baix com radiografiandolo amb la mirada i li va dir - vaig ser escolà abans que frare, vull dir que tinc molts anys d'experiència com perquè em detinguin en un llit d'hospital.
Per cert, veig que portes una carpeta sota el braç ... ¿són els resultats de l'autòpsia? - L'agent es va dedicar a assentir i l'inspector li va dir - doncs vinga !, ¿que esperes per donar-me'ls? - Un cop en el seu poder, es va disposar a fullejar aquells informes i la seva celles s'anava arrufant a cada aberració que apareixia en aquells papers sobre la sort que havia corregut aquell xaval, i posant el seu braç sobre les espatlles de l'agent David va dir amb ímpetu - ¡anem company, cal donar caça a aquests cabrons! - I van sortir d'aquella freda habitació d'hospital.Mentrestant, a Berlín ...
L'operació "camió de Troia" estava a punt de començar.
Van arribar al cor d'aquella ciutat, un carrer tranquil anomenada Am Lungastard. Allà, els esperava un tipus seriós davant d'aquell aparador aparentment normal, disposat a treure el cos d'aquell xaval per incloure-ho al menú d'aquella gent com la cosa més normal del món, sense saber l'emboscada que l'esperava; dins el cotxe, amagats en un lloc estratègic que els permetia controlar el panorama sense ser vistos per si havien d'intervenir, l'agent Salvatore pensava ... ¿Quant de temps portaria enganyant als seus clients aquest monstre donant-los carn humana? I el més macabre ... ¿quants nois o noies havien tingut pitjor sort i haurien acabat en estómacs berlinesos ?, de cop i volta ... Uns crits van interrompre aquests pensaments. Era aquell monstre, just en el moment en què li queia tot el pes de la llei sobre literalment; un cop va obrir el camió, van saltar tots els agents que havien ocults, com un ramat de ratpenats sortint de la cova.
El Comissari i Salvatore, no van haver de fer res, els guàrdies van fer una batuda a la carnisseria i es van emportar alguna de les carns que havien al taulell per analitzar-la, així com també, van procedir a treure d'allà als treballadors que es trobaven en el local i els van introduir en el camió per ser interrogats, excepte al cap, el tipus que va obrir el camió. Aquest va ser introduït al cotxe que portaven el comissari i Salvatore.
Només quedava salvar un escull burocràtic per dur-se a interrogar aquesta escòria a Espanya i de seguida s'unirien a Johnny Byte.Mentrestant, ja a comissaria ...
Es va rebre una trucada a comissaria cap al migdia, era el comissari Gonzalez, tenien en el seu poder a la comanda dels ÑetasBDN a Berlín.
Va ser suficient, per demanar al jutge una ordre de registre i així poder entrar al port (quarter general dels ÑetasBDN) fer una batuda i detenir l'organització.
Després de penjar el telèfon, va agafar el walki i va avisar els antidisturbis perquè li seguissin cap al port i li va dir David - posa't l'armilla antibales, ens anem de marxa! - L'agent sorprès va replicar sense massa èmfasi - però ... no esperem el comissari i a Salvatore? - L'inspector, amb gest comprensiu va contestar - entenc que hagis obediència al teu superior, però ells encara estan de camí, no arribaran a temps ia més, s'encarregaran de l'interrogatori. Així que jo assumeixo el comandament i d'altra banda ... A ningú li ve malament una mica d'acció no?
No tot va a ser aquestes quatre parets! - L'agent va quedar convençut amb aquelles paraules i van sortir peus perquè us vull de comissària, van agafar el cotxe de patrulla i es van dirigir al Màgic per unir-se als antidisturbis i portar als detinguts per ser interrogats.

YOU ARE READING
CRIMINALS NEVER SLEEP_CAT
Mystery / ThrillerUna frase que sempre he escoltat en les sèries. de policia o llegit en alguna novel·la del mateix genero, no és altra que la que dóna títol a aquesta segona novel·la de la saga que encapçalen, el nostre detectiu / inspector de policia Johnny Byte i...