Mutual

2

ELLA:

Em miro al mirall un últim cop, per comprovar que estic mínimament presentable. Li agradaré tant com m'agrada ell a mi? No ho sé... Tant de bo que així sigui.

Agafo el mòbil, les claus i el bolso, i baixo corrents les escales. No el vull fer esperar més. Obro la porta i el veig allà, radiant, com sempre. "Com s'ho fa per ser tant perfecte?" - Penso.

- Hola! - em diu tímidament.

- Hola! - li dic jo dolçament. Dec estar ben vermella...

- Preparada? - em diu, i allarga la mà tot ensenyant-me una rosa, la meva flor preferida.

- Té, per tu. - i me la dóna.

- Oixx, gràcies, m'encanta, és preciosa!

- Sí, ho és, però no tant com tu - em diu ell, posant-se vermell.

M'encanta quan es posa així, tan mono, i tan adorable... Em donen ganes d'agafar-lo i besar-lo com si no hi hagués un demà, abraçar-lo i no deixar-lo anar mai.

- Anem tirant cap allà? - em pregunta, oferint-me la seva mà.

- Sí, però... A on anem? - li pregunto, acceptant la seva mà.

- És una sorpresa, i crec que t'agradarà.

ELL:

Sento soroll de passos, se m'acceleren les pulsacions, i finalment, després d'una breu però llarga espera, s'obre la porta.

I allà estava ella, davant meu. La vaig ullejar de dalt a baix... "Que guapa que està, i quines ganes de dir-li..." - Penso.

Però, els nervis em traven la llengua, i reacciono involuntàriament amb un simple "Hola".

Ella em va tornar la rèplica, i es va posar d'aquella manera que tant m'agrada, amb el color de la cara que li pujava dolça i suaument de to. Tenia ganes d'acariciar-la amb la mateixa dolçor amb la qual em mirava...

De cop, recordo la rosa, i intento posar remei al meu "Hola". Vaig mostrar-li la rosa, i tot donant-li li dic:

- Té, per tu.

Com sempre, li va encantar i em va respondre:

- Oixx, gràcies, m'encanta, és preciosa!

I jo, havent reunit suficient valor li replico dient-li:

- Sí, ho és, però no tant com tu.

Llavors em torno més vermell que la mateixa rosa, i me la quedo mirant, pensant només en guanyar-me el seu amor, en fer-la feliç, i tot d'una, recordo a on la volia portar, i el que tenia planejat.

Així doncs, li proposo d'anar tirant, i oferint-li la meva mà, em disposo a portar-la allà.

"Sé que li encantarà" - penso, i li agafo suaument la mà. Al tocar la seva mà tant suau i delicada, una escalfor em va recórrer pel cos, seguida d'un tremolor d'emoció i felicitat.

I així, agafant-li la mà com un cotonet, em disposo a fer-li passar la millor nit de la seva vida.

NOTA: Holaa! Sentim haver tardat en publicar el segon capítol, però hem tingut una setmana ben ocupada! És una part més curteta, però esperem que us agradi molt, i ara que ja s'han acabat els examens intentarem estar més actius i publicar més ràpid! <3