Capítol 3.

28 4 1
                                    

Irene eixa cabrejada de la manifestació. Els putos polis altra volta. Què collons els importava a ells que es manifestaren contra la tauromaquia davant d'una plaça de bous? Per què tenien que justificar-ho diguent que és art? Art seria l'hòstia que Irene els pegaria si no fóra perquè eixos cabrons eren intocables i a la mínima que se'ls posava una mà damunt podia caure't una bona. Què gilipolles!

Es va trobar per ahí a la puta de la jefa. No podia imaginar-se com de mal ho deuria passar passar al filla. Aida es dia. No, Aida no, Aina. Sí, la filla de la jefa es dia Aina. Si ja era imbècil de jefa, ni se l'imaginava de mare. Tot el puto dia ahí controlant. Irene, has acabat ja el disseny? Irene, va, que et vec poc treballadora. Va Irene, va.

Però Pepa anava corrent. Corria molt. I de sobte la va veure. Pepa va anar suplicant a Irene que la portara a l'hospital, que se li havia trencat el cotxe, que en taxi mai arribaria. Irene no entenia per què tenia que ajudar a eixa filla de puta, però ho va fer.

Estaven al cotxe de Irene, i ella no sabia què fer. Estava desorientada. Bueno, no sabria dir quina de les dos ho estava més.

-Per favor, Irene, anem a l'hospital del Joanot Martorell. Dona't pressa. Et pujaré el sou.

Irene sols accelerava tot el que podia, però en el centre de la ciutat tot el que podia no era res. Pepa plorava. En set anys que portava sent la seua secretària mai l'havia vista plorar. No sabia per què anava al seu cotxe. Què haguera fet si no se l'haguera trobat ahí? Pepa què tenia pensat fer? Córrer fins l'hospital? Agafar el metro? No tenia ni idea. L'únic que sabia és que Pepa seguia plorant.

No, en tot el camí no es va atrevir a preguntar què li passava. Tenia ganes, però no ho va fer. Fins arribar a l'hospital no ho va fer. Una vegada li ho va dir, tampoc va ser capaç de dir-li que la recolzava i que comptara amb ella.  Sols la va mirar i va callar. Una vegada Pepa va estar orientada dins l'hospital, Irene se'n va anar corrent.

De vegades la por bloquetja les paraules. Fa de mur entre el cor i les cordes vocals.

Una història més.Where stories live. Discover now