Premi Llibresebrencs.org 2023

CATEGORIA B- AROMA A L'ESTIU DE POBLE

Quines ganes de què sigui estiu al meu poble, per així poder baixar allí i fingir la doble vida paral·lela que no he aconseguit tenir mai a la ciutat on visc. És tan maco veure com tots els meus amics i amigues em pregunten com ha anat l'hivern lluny d'ells, la dolça i brillant primavera, i allò que he fet durant la fosca tardor fora del caliu. Sobretot, que em diguin que m'han enyorat molt i em veuen canviat, al igual que jo a ells, pero en la mateixa esencia de sempre.

Era tan reconfortant i càlid tot, em passava tot l'any desitjant tornar per poder fer les mil coses de cada any que mai em cansaven del feliç que em fèiem. Es com veure cada dia el sol pondre's, que mai no es igual i sempre té la seva pròpia màgia. Es igual que veure les dones grans del poble ballant sardanes durant tota la nit d'estiu a la temporada més desitjada de l'any, les grans festes majors, i que mai es cansin de ballar la mateixa cançó.

A banda, el fet de poder anar a sopar tota la colla plegada i fer-nos un pa amb tomàquet ben bo de mentre parlem de la vida i filosofem de tot el món. També, m'encanta el fet de poder anar a caminar per tot el bosc i fer unes grans cabanyes amagades sense cap mena de temor, de mentre ens perdem per la muntanya al baixar a fosques pels camins perduts de la mà de Déu. I com deixar-me el fet de barallar-nos per decidir si anar en bicicletes a banyar-nos als llacs perduts i plens de brossa o anar al riu a veure la bonica posta de sol.

El fet de triar entre: anar a veure les iaies fent ganxet i que per molt que t'ho expliquessin mil i una vegades encara que no entenguis, així que decidir acabar fent-te un cafè en elles per descansar mentre et parlen del mal d'esquena que tenen i les mil pastilles que es prenen. Un plan més casual i casolà. O el anar a cremar-nos a la platja i compensar-ho en unes birres fresquetes, per superar les penes i passar una bona estona rient. Una idea més extravagant, per xalar de valent.

A part de poder sortir a prendre la fresca i acabar de festa al poble veí, sense saber com has tornat a casa i sense recordar res de la nit, així que acabar en una ressaca del 15 i en els teus amics comptant-te tot el que va passar. Adorava poder contemplar els coets de les festes majors que es veuen fins des del poble veí. Després, el poder quedar amb tots per anar a qualsevol masia i fer-nos una bona rostida plegats, mentre debatem lo cara que està la carn i la gasolina per la moto. És una fantasia poder veure com et passen a buscar cada nit a la mateixa hora de sempre per sortir a donar un tomb o per anar al ball del local del poble en els de sempre.

També, poder collir fruites mentre passeges sense que et tirn pedres al cap els amos, és un gran punt a favor. Com el fet de poder fer un munt de plans perquè no tens internet ni wifi a casa i tots surten a fer coses divertides... Poder fer tantes coses boniques i plenes de vida, les quals em fan oblidar el trist hivern que he passat fora d'allí, i recordar els moments de l'any passat, saben perfectament que aquest es repetiran de més i millors.

Ademés, tenir tots els sentits connectats a la vida: Gràcies a l'oïda tinc aquesta sensació de calma en escoltar les onades del mar, o els crits graciosos dels veïns a la matinada perquè abaixis el volum de la música, les renyes dels pares per arribar tard a casa, o les cançons de poble i la música d'orquestra al ball fins que surti doncs el sol...

No es compara en res a la plenitud de veure, gràcies a la meva bona vista, a la meva nena catalana, a la que li fica gelosa que li parli de la ciutat sense ella, i que m'ha deixat el cor-robat cada estiu. Veure els seus ulls d'emoció i tendresa en veure'm i saber que ara podré contemplar la seva pell daurada i comptar les seves pigues de la cara les vegades que vulgui, en persona, ja que no ens separen quilòmetres i estem més connectats que mai.

Per fi poder sentir els seus llavis sabor de mel, gràcies al meu gust a ciutat, com quan et prens una cervesa ben fresqueta al costat de la platja, o durant menges el bon caldo de la iaia a 40 graus de calor al carrer. Això no obstant, necessitava tornar a olorar, gràcies al meu olfacte clar, les fruites dels arbres i les floretes del camp, perquè cada margarida ha estat un desig de l'hivern per poder tornar al poble, i tornar a sentirme viu com si res.

Però bé, tots sabem que lo bo s'acaba i que l'estiu no és infinit. Així que en tornar l'hivern, m'hauré d'acomiadar de tot l'anterior i tornar a la crua realitat de la ciutat. Tan freda i ràpida com una bala.