Premi Llibresebrencs.org 2023

CATEGORIA D- SOMNI MALÈVOL

Un vespre calmat i esplèndid, sense bosses d'escombraries pel mig, ni gats miolant, bruts i famolencs amb els ulls llagrimosos. La claror del fanal de l'entrada que estava rarament encès... I el terra mullat perquè havia plogut i llepat, sols llepat, el carrer i netejat la capa de pols en els cotxes i algun gos abandonat, llardós, que s'arrossegava pel carrer amb l'única finalitat de supervivència.

Els pares eren uns dies a Lanzarote, i estava encantat de tenir la casa per a mi sol, entrar, sortir, rumiar alguna idea sense que els pares m'advertissin amb alguna de les seves lleis.

Tenia un llibre entre les mans de lletra menuda, de butxaca. Un llibre de contes d'autor rus el qual no se'm podia escapar cap detall i això ho valorava moltíssim.

El foc estava encès i la meva germana, cansada. No baixaria a la nit, sols pensava a sopar i anar al llit.

Anava per la pàgina dotze, que si el Dmítritx Txerviakov..., que si el principal Brisjàlov...

La tele estava apagada i oia el murmuri de la música clàssica posada en un volum baix, just audible, que em permetés un clima adient per a l'ocasió.

Era un llibre d'en Txèkhov i m'havia proposat endinsar-me a la seva obra. Feia una hora i quart que llegia quan de sobte...

(Truquen a la porta). Era la meva germana que no podia dormir.

—He somniat que en Jordà havia conegut una noia més bonica que jo, durant el congrés de Noves Tecnologies que va tenir lloc a Barcelona ben entrat l'octubre. Una dona d'alta societat i acabalada que sabia fer petons com ningú, i que no tenia rival a l'hora d'influir en els homes fàcils, somniadors i d'aventures rocambolesques.

Era sols un somni com el que va tenir de petita, d'una moneda dreta que girava i girava a l'aire i que no podia agafar. Llavors, va cridar la mare de manera insistent, i ella li eixugà el front amb les seves mans tan fines, i dolçament li digué "tranquil·la, només és un malson, una pols que no embruta i protegeix la fusta vermella dels nostres sentits".

Li vaig donar un got de llet calentó i unes quantes galetes com si fos un ressopó. I més tranquil·la i recuperada, vam engegar el televisor. Feien una pel·lícula d'en Harrison Ford i es quedà adormida als meus braços, llavors, vaig comprendre que era tendre l'amor entre germans, i què fantàstic seria tenir l'amor d'aquella persona que estimes follament i que sempre s'escapoleix com un somni. Un somni malèvol.

Quan prens l'enamorament pregonament, els somnis es queden curts. El seus ulls, la rialla, les dents blanques com de neu, els llavis vermellosos i ardents que a frec, besaries i que per algun motiu estan lluny, a les Antípodes, lluny de la delectació més exquisida d'una fruita madura. Potser m'hagués ensorrat, però tenia la germana als braços, i el seu hàlit era molt semblant al meu.