La sensació dels grans de sorra entre els meus dits és magnífica. Igual que seure al seu costat una nit de lluna plena contant els minuts que queden per veure els colors de l'alba.
I finalment va sortir el Sol, després d'aquella nit perfecta al seu costat, dels xiuxiueigs que només les ones varen sentir i de les carícies que vàrem compartir.
Quan el Sol va arribar a la seva glòria, vaig tornar a asseure al seu costat.
Sentir la brisa d'aire calent pegar contra el meu rostre és meravellós. Igual que veure com aquesta mou el seu cabell fosc.
Veure com el mar ve i torna és una visió completament increïble. Igual que observar-lo a ell mentre reposa sobre els petits i fins grans de sorra que van ser testimonis del fet de l'altra nit.
Contemplar com les gavines volen per sobre del mar m'omple de calma. Igual que notar el tacte de les nostres mans entrellaçades.
De sobte tot canvia. Homes i dones venen corrents cap a nosaltres. Alarmats. Nerviosos. Sento com les nostres mans se separen i m'aparten d'ell. La sensació de pau és substituïda per una angoixa en sentir un metall a les meves monyiques. Veig com se l'emporten i ell no posa cap resistència. Crido fins que no em queda veu.
Se l'han endut, s'han endut l'últim record que em quedava d'ell. El seu cos sense vida.
ESTÀS LLEGINT
Premi Llibresebrencs.org 2023
Teen FictionOBJECTIU Incentivar els jóvens vinculats a les comarques ebrenques (Ribera d'Ebre, Terra Alta, Baix Ebre, Montsià, Priorat, Baix Cinca, Matarranya, Ports i Maestrat) a escriure relats curts sobre temes que trobin interessants i editar-los en un mitj...
