Tot va començar una tarda d'hivern, gelada la tempesta hi era a sobre, els nens corrien cap a casa, els pares els esperaven amb ànsia, i la nena, la petita nena, sola rere la cortina que separava el sofà amb la finestra. Ella tan sols tenia deu anys, tenia tota una vida al davant, la seva família, formada pel pare, la mare i una germana més gran que ella estaven desesperats amb la petita, a casa seva era costum cridar-la així. Una família de classe normal, la germana amb la majoria d'edat completa intentava donar-li tota la seva confiança i ser un punt de referència per a ella, el que ningú sabia, que a la nena li turmentava un fet traumàtic dintre seu.
- Maria, petita, em sents?, soc jo la Clàudia la teva germana gran, podem anar a l'habitació, a jugar les dues juntes, anem, t'adonaràs que t'ho passaràs bé.
La Maria continuava sense treure ull al carrer, no menejava el cap a penes ni per a respirar, sols tancava i obria els ulls, mantenint la mirada fixament al riu de davant de casa.
La Clàudia va pensar que pot ser el que volia era sortir i anar a passejar al riu, ja que no treia la mirada d'allí.
- Petita, vols anar baix al riu?, potser ho prefereixes, va, marxem i mentre passegem et contaré un parell de coses sobre aquest riu.
L'ull de la petita, a poc a poc li deixava anar unes gotes, i cada vegada plovia més a sobre de la seva cara, es va girar amb un cop sec, i li va dir a la Clàudia.
- Tu no saps el que és perdre a la persona que més apreciaves, a la teva mà dreta, la persona que et cuidava i et transmetia tota la seva confiança més sincera amb estat pur! I molt menys, amb la situació que ho vaig viure jo, ho sento Clàudia, però no saps el que et dic.
La germana gran es va quedar tota d'una peça, sense saber bé que dir ni fer, sols veia que la seva petita estava apagada, no tenia la llum de sempre, va voler valorar el fet que la seva germana li expliques allò que li turmentava, però per dintre es va venir avall.
La Clàudia va decidir que tot allò quedes entre ella i la seva germana, no volia posar als pares en mig, però pot ser l'ajuda d'una professional era necessària.
Ella va recordar una psicòloga que va tenir a l'institut, una gran professional, que tots els nens acudien a ella, per explicar-li tot el que portaven a dintre i necessitaven exterioritzar-ho, va agafar el telèfon mòbil, va buscar el seu número i li va trucar.
- Hola, Laura, soc la Clàudia, una de les teves pacients de l'institut, la que sempre em cridaves papallona, em recordes? (em cridava papallona perquè ella sempre em deia que em volia veure volar, ja que tenia unes ales amagades dintre meu que havien de sortir)
- Hola, Clàudia! Com no t'he de recordar bonica, la meva petita papallona, quin és el motiu d'aquesta trucada?
- La meva germana petita té alguna cosa a dintre que no ho vol exterioritzar, i em preocupa perquè crec que és un problema greu i cada dia va un pas més enrere.
- No cal parlar més, tan prompte puguis, veniu!
La Clàudia es va posar al llit, asseguda, mentre sentia el turment que tenia la seva germana a sobre, ella sentia que era una carrera a contrarellotge, que el temps passava, i el foc que tenia dintre la seva germana, cada vegada cremava més.
Va pensar que potser era bona idea anar a buscar-la quan acabes d'escola i portar-la a berenar a aquell forn que hi havia enfront, un entrepà de tonyina, aquells entrepans que tant li agradaven, i en acabar portant-la a veure a la Laura.
(divendres 13 de maig de 2022, 17:00 h)
La Clàudia hi era a la seva habitació, preparant-se per anar a buscar a la seva germana, la petita no sabia res, ja que la Clàudia preferia mantenir-ho tot amb secret. Ella es va canviar, va agafar les claus del cotxe, i va marxar a buscar-la.
La nena va sortir molt feliç quan va veure a la seva germana allí, esperant-la amb els braços oberts, la petita s'hi va tirar a sobre i va deixar amollar unes paraules:
- Tinc molta sort de tenir-te.
La germana no entenia res, però sols per veure que el fosc de la petita cada vegada hi era més lluny li donava aire fresc a la cara.
- Petita! T'he vingut a buscar per anar a berenar a la panederia un entrepà amb tonyina. La nena amb un somriure d'orella a orella va agafar fort la m de la seva germana sense deixar-la anar i es va encaminar cap allí.
Una vegada van arribar dintre, la Maria es va demanar el seu entrepà preferit, i la germana va fer una torrada de pa amb melmelada, van passar una hora segudes sense deixar anar la taula ni un segon, fins que es van fer les 18:00, la Clàudia havia quedat amb la Laura, i va pensar de dir-li a la seva germana d'una altra manera.
- Maria, anem a buscar al cotxe que anirem a veure una amiga meva a casa seva.
La petita amb un gest feliç va dir que si amb el cap, i les dues germanes de la mà van deixar anar la panederia.
Van travessar el carrer i van anar cap a la vorera del riu a buscar el cotxe, la cara de la petita va canviar al complet en veure el riu, va soltar la mà de la seva germana, i va acotxar el cap en sec, com si alguna cosa li hagués tornat a entrar a dintre del cos.
Totes dues van pujar al cotxe i van anar cap a la consulta de la laura, un pis a dintre de la ciutat, especialitzat per a la gent que jo necessitava.
- Maria ja pots baixar, ja hem arribat!
La petita mirava a totes bandes i no recordava familiar res de tot allò, la seva cara de fatiga cada cop augmentava més fins que va baixar del cotxe, va pegar quatre passes a penes volgué fer soroll, i li agafà fort la mà de la seva germana com si algú se l'hagués d'emportar.
Les dues germanes arribaren a la porta i trucaren al timbre.
- Laura soc jo la Clàudia!
La professional no va tardar ni cinc segons a obrir la porta. Un cop dalt la petita mostrava cara de confiança, sense més ni més es va apropar a la Laura i l'abraçà.
De cop la nena esclatar a plorar i li explicà tot a la Laura.
- Ningú sap el dolor que jo tinc a dintre, cada cop que veig com baixen les aigües del riu, la meva mà dreta, la meva millor amiga va ser trobada dins d'aquest riu sense vida, i un bocí d'aquell cos sense vida és meu.
La Laura va interpretar-ho tot d'un cop, la nena tenia fòbia al riu per la pèrdua de la seva millor amiga. Ella va decidir que podria treure-li aquesta por a la petita, però necessitava dies de treball i esforç amb ella, tot així aquell esforç tindria la seva recompensa.
Continuarà...
YOU ARE READING
Premi Llibresebrencs.org 2023
Teen FictionOBJECTIU Incentivar els jóvens vinculats a les comarques ebrenques (Ribera d'Ebre, Terra Alta, Baix Ebre, Montsià, Priorat, Baix Cinca, Matarranya, Ports i Maestrat) a escriure relats curts sobre temes que trobin interessants i editar-los en un mitj...
