Premi Llibresebrencs.org 2023

CATEGORIA B- TÈNUE LÍNIA DE PORCELLANA

Colom blanc. Poeta del temps. Ballarina silenciada.

La llum brolla dels seus ulls coberts de seda blanca. La tendresa emana de les seves mans, tan pàl·lides, tan fràgils, plenes de traços d'una història estellada. La poesia naix en aquests llavis expectants, que resten lleugerament entreoberts, a punt de pronunciar una melodia discordada.

L'admiro:

Quan la seva pell consumida torna a brillar, quanta bellesa aguarda en la blanca i pura porcellana, sota la llum cruel d'un astre cansat com aquesta tènue nina.

Quan els seus ulls desvetllats projecten una efímera mirada envidriada. El temps els ha cobert d'un vel, tela teixida de tendresa, que ens separa com dos versos paral·lels empresonats en dues estrofes llunyanes.

Quan les paraules, agudes poetes fugisseres, es balancegen sobre la comissura dels seus llavis. Vacil·len un segon, abans de desdibuixar-se, abandonar-se ben endins; no són més que un eteri sospir.

Ja he dit que és poesia el que vessa d'aquests llavis?

Em desempara el fet que ningú més que jo mai no podrà admirar la bella i esquerdada nina de porcellana amb aquesta delicadesa, s'hauràn de conformar amb tan sols la mirar-la amb agredolça nostàlgia.

Acaronaran la seva pell i tan sols hi trobaran cicatrius, no pas il·lustracions. Observaran els seus ulls i tan sols hi veuran buit, no pas seda blanca. Diran que els seus llavis tan sols pronuncien mitges paraules. No seran capaços de llegir la poesia que aguarden aquests versos desdibuixats.

Què no em creieu quan us dic que m'observa? Us juro que em sosté la mirada. Sé que encara és aquí.

Mentre m'aferro a la bellesa de la seva condemna, el temps m'arrossega, com la marea d'unes aigües cruels que ofegant-me, onada rere onada, m'obliga a reaccionar. L'immens mar, jutge cruel, prova d'endur-se, d'arrabassar-me la meva nina sentenciada.

Com se suposa que he d'estar preparada?

Si us plau, vella nina de porcellana: no silencis el teu vers, no abandonis el teu clàssic

fouetté. Hi trobo certa bellesa en el teu vol d'aleteig incert. Potser ningú arriba a estar-ho.

Potser ningú hauria de ser present el dia que la seva ballarina es torna de porcellana. Ningú mai no hauria de ser present el dia que els adults tornen a ser infants.