Premi Llibresebrencs.org 2023

CATEGORIA B- EL NOI DEL PSIQUIÀTRIC

Estic asseguda a la sala d'espera del psiquiàtric. Les parets blanques i els mobles antics em fan sentir com si estigués atrapada en una pel·lícula dels anys cinquanta. Em pregunto quin tipus de persones es troben darrere les portes de les habitacions.

De sobte, escolto un soroll darrere meu. Em giro per veure un noi alt de pèl negre i ulls blaus, caminant amb arrogància cap a la recepció. És el tipus de persona que sembla que no vol ser aquí. Em pregunto si és un pacient o simplement algú que està de visita.

De cop i volta, el noi es torna i em mira directament als ulls. M'estremeixo per la seva mirada intensa i plena de misteri. Sento que se'm clava a l'ànima i que sap exactament el que estic pensant.

El noi s'acosta a mi. Em demana una cigarreta i li la dono, tot i que és il·legal fumar dins del psiquiàtric. Em parla amb una veu suau i ronca, i m'explica que ha estat aquí durant mesos.

Em diu que és tractat per problemes mentals, però no em dona detalls. Em pregunto què dimonis ha fet per acabar aquí, però no goso preguntar. Al seu lloc, em limito a escoltar-lo mentre fuma i mira al voltant de la sala amb menyspreu.

De mica en mica, el noi es va obrint amb mi. M'explica que ha viscut una vida dura, plena de pèrdues i decepcions. Em parla dels seus problemes de confiança, de la por a la solitud i de la seva incapacitat per connectar amb els altres.

L'escolto amb atenció, sense jutjar-ho. M'adono que aquest noi arrogant i misteriós és en realitat una persona ferida i vulnerable, que està buscant desesperadament algú en qui confiar.

El temps passa ràpidament i abans que me n'adoni, la infermera truca el noi pel seu nom. Ell em mira als ulls i em somriu per primera vegada.

M'adono que malgrat la seva arrogància i misteri, aquest noi té una cosa especial que ho fa única. No puc evitar sentir curiositat per ell, però també tinc por del que pugui trobar si aprofundeixo massa.

Em quedo asseguda a la sala d'espera, pensant en el noi de cabells negres i ulls blaus. Em pregunto si mai ho tornaré a veure, si mai descobriré el que amaga darrere d'aquesta mirada intensa i plena de misteri.

De sobte, m'adono que el temps s'ha acabat i he d'anar-me'n. M'aixeco i camino cap a la sortida, deixant enrere el noi de pèl negre i ulls blaus al psiquiàtric.

A mesura que camino pel passadís, m'adono que he après una lliçó important avui: que mai no hem de jutjar algú per la seva aparença o la seva actitud. Darrere de cada persona hi ha una història per explicar i un món per descobrir.