Premi Llibresebrencs.org 2023

CATEGORIA D- LA SENDERA

A cada passa queia una dolça gota d'amargor salada, amb cada batec un petit ofec l'aturava, el seu cor partit en dos.

A cada passa es convencia que havia fet el millor, el que calia, el que tocava, però el nus a la gola, el mos a l'estómac, la sensació de solitud eren tan immenses i fosques com l'univers.

Al seu davant la sendera, un camí no molt llarg, però etern. Al seu davant, uns segons, minuts i hores interminables.

L'esclavitud neoliberal del segle XXI.

Havia fet aquell camí centenars de vegades, amb alegria, amb joia i ara...ara... era el camí més difícil que havia recorregut mai. I encara més dolces gotes d'amargor brollaven dels seus ulls, sense veu, amb l'ofec al cor amb la ment emboirada.

Arribà al final de la sendera i l'esperava el seu destí, allí hauria d'amagar tot el que sentia, tot el que era i posar-se la careta de persona quasi perfecta, gairebé sense sentiments, però amb la intimitat a flor de pell, amb les dolces llàgrimes d'amor brollant del seu del cos que es recuperava de la metamorfosi més gran que ofereix la vida.

Quan el rellotge decidí marcar l'hora de la fi, les passes es tornaren corredisses, les dolces gotes d'amargor salades, dolces gotes de joia, l'ofec es tornà panteix i en aquell univers fosc, es trobava un estel brillant que guià els Reis Mags a Betlem.

Va ser una jornada dura, molt dura, i la seguiren un llarg reguer de dies durs, sense dormir, amb el cor dividit. Tot sabent que aquells dies, bons i dolents, no tornarien i que en breu els trobaria a faltar:

El primer dia en tornar a la feina després d'haver estat mare.

El dia que va haver de deixar aquell nadó indefens amb desconeguts en aquell moment, que més tard es convertiren en família, en plena pandèmia, amb el cor encongit, amb el nus a la gola.

Aquella nova «normalitat» i el món tornant a girar com si res hagués passat, com si enlloc de donar a llum a un nou ésser humà, li haguessin tret un queixal.

I aquell «pobre queixalet», havia d'entrar a la roda del món ràpidament, sense temps per fer-se gran al costat de la seva única llar coneguda fins al moment.

L'esclavitud del segle XXI. La llibertat sense llibertat, on tot està lligat.